dijous, 18 de febrer de 2016

EL CAMPIONAT D’EUROPA DE RAIDS 2016

Entre el 18 i 24 de juliol del 2016 es disputarà, a la Val d'Aran, el Campionat d’Europa de raids d'aventura, sota l’empara i el marc de la federació europea, tenint aquest una repercussió molt important en el mon de l'esport, la natura i el turisme, on hi tindran cita els millors equips europeus, i les principals marques esportives i turístiques d'Europa.

El campionat d’europa és una carrera d’expedició de 5 dies i 4 nits sense parar i sense assistència, on els equips hauran d’anar superant seccions de diferents disciplines esportives ( trail, btt, caiac, barrancs, via ferrada, escalada,...) amb la única ajuda d’una mapa per orientar-se i avançar.

Segons ha informat la organització només 40 equips podran estar a la línia de sortida, els quals hauran de ser mixtes i de 4 integrants. A hores d’ara, els detalls de la cursa encara son secrets, però l’organització aproxima uns 400km de competició amb 15000 m de desnivell positius, tot amenitzat pel clima atlàntic de la Vall d’Aran i els cims mes alts dels Pirineus de Lleida.

El millor equip europeu, el que quedi en primera posició, tindrà un premi molt especial; una invitació al campionat del món que es celebrarà el proper mes de novembre a Austràlia.

L’organització tindrà els equips georeferenciats en tot moment per qüestions de seguretat i reglament, fet que farà possible realitzar un seguiment al detall de l’evolució de la competició des de casa. Mitjançant un plataforma, es podrà seguir l’estratègia i evolució de tots els equips sobre el terreny i en temps real.
Trobareu mes informació de l’esdeveniment a http://raidaran.com 



Alguns equips representaran marques esportives, però molts representen regions amb el suport del seu territori: Lozère Llenguadoc, Opava (República Checa), La regió del Caucas, la regió de Ballyhoura d'Irlanda, Babaria, Galicia, Corsega, Durkerque, la regió del Loire, Euaskadi, Karlslad de Suecia, Halti de Finlandia, La Vall fosca de Lleida...

El nostre equip de raids vol representar El Priorat, amb l'objectiu de projectar les seves riqueses i valors, sentint-nos-hi identificats, i a l'hora donant sentit a l'esforç, dedicació i sacrifici que suposa preparar i afrontar un gran repte de les dimensions del Campionat d'Europa de Raids 2016.

Per nosaltres no es tracta de competir i prou, tenim la intenció de viure i transmetre intensament aquest repte, deixant petjada mentre preparem el camí cap al campionat d’Europa.

Per que el Priorat?

El priorat sempre ha cregut en el nostre equip, i ens ha ajudat a impulsar les nostres activitats, entre elles el 1er raid ilercavó que vàrem celebrar als Guiamets la tardor del 2014.

El Priorat es el nostre camp de batalla, es on ens trobem, on entrenem, on ens reunim i on gaudim d’un dels patrimonis mes ben conservats d’ilercavonia: El seu paisatge.

 

Pont Vell de Cabacés. D'origen medieval S. XIV
A l’hora, en la consecució d’un repte es necessari un fonament, un significat o sentiment. El Priorat te allò profund que necessitem trobar per preparar a consciència el campionat d’europa: Una arrel pura i ben fixada a la terra.

L’esperit del Priorat, els seus valors, les conviccions, paisatge, tradicions, cultura... En definitiva les peculiaritats de la Conca del riu Montsant i el riu Siurana, son els atributs que necessitarà l’equip per fer front al repte mes exigent que ens hem plantejat a dia d’avui.

On ens trobem a dia d'avui?

A hores d’ara ja tenim el nom de l’equip decidit, serem l’equip Priorat Montsant Siurana i és per nosaltres un orgull poder representar el patrimoni que hi ha darrera d’aquest nom.

Priorat Montsant Siurana és la candidatura a patrimoni cultural de la UNESCO, que es defensa des del territori i des de la generalitat de Catalunya.




La agrupació Pioritat està impulsant el projecte de la candidatura com a paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània , i el projecte es fonamenta en els valors que donen sentit a una manera d’entendre la planificació d’un territori únic i exemplar.

Animem a tots els nostres amics i seguidors a que consulteu el projecte de la candidatura a la seva plataforma http://prioritat.org/

Es de vital importància que la comunitat esportiva senti properes iniciatives que realcen i preserven allò que mes estimem, allò que ens fa lliures quan fem esport; el nostre paisatge.

Falten 151 dies pel campionat d'Europa de raids, i L’equip ha començat ha fer camí cap aquest gran repte 2016. Primer hem informat a les institucions comarcals i municipals, rebent el seu suport. A hores d’ara estem buscant suports i col·laboradors que simpatitzin amb la nostra iniciativa i que estiguin relacionats amb les accions que tenim previstes durant els propers mesos.

A l’espera d’aconseguir-ne mes, de moment, els nostres principals col·laboradors son:







En properes entrades al blog us explicarem com progressa la nostra temporada, i mes detalls del campionat d'europa 2016, com per exemple quins seran els valents i la valenta que hi participaran.

Recordeu que podeu seguir-nos a.

Twitter : @EbreRaidTeam
Facebook : Equip de raids Terres de l’Ebre o Priorat Montsant Siurana

dimecres, 17 de febrer de 2016

RESUM 2015 i CALENDARI 2016

Després d’un 2015 ple d’experiències, on les aventures en grup han estat les principals protagonistes, el nostre equip es troba especialment motivat per afrontar nous reptes, amb l’únic objectiu d’ampliar el nostre patrimoni immaterial: Els moments inoblidables que ens regala la orientació i els raids d’aventura.

RESUM 2015

-1er posició equip mixte i 4rt posició equip masculí al Rogaine internacional (La Llacuna). 

-3 er posició per equips mixtes al Campionat d’Espanya celebrat a la Sierra de Guara.
-Participació en categoria èlit al Raid BTT Les chemins du soleil a França.
-1era posició en el Raid de Còrsega de la Lliga europea de raids d’aventura.
-Participació al RaidAran de la Lliga europea de raids d’aventura.
-3 era posició al Campionat de Catalunya de raids d’aventura FEEC (Vilanova de Sau)
-3 era posició al F-RALLY d’alta muntanya de la Feec celebrat a Esterri d’Aneu.
-2 a posició al Rogaine de Vallmoranta.
-1 a posició a la cursa d'orientació O-Ribot, circuit Oros, Dosrius.

Us deixem unes quantes imatges de les experiències viscudes durant el 2015

El Roger i l'Oriol al mític Corsica Raid 2015 (la ilusió mou muntanyes...el Roger Serralades!!!) 

La cordada de la Maria, Lluis i Jordi al F-Rally d'Aneu 

El Lluis, el Pàmies i la Maria a Riglos entrant a meta 

L'alegria ilercavona d'en Joan i l'Oriol als Chemins du soleil 

Raul el Gran de Bràfim guiant a l'equip a Riglos 

               El gran retrobament d'En Xavier Sahuquillo al podium del Campionat de Catalunya

CALENDARI DE COMPETICIONS 2016

Els que ens acompanyeu, seguiu, coneixeu... sabeu que competim en aquest disciplina esportiva des del 2009 i que sempre hem dut arreu del territori Català, Espanyol i Europeu, la identitat de la nostra terra; el sud de Catalunya.



Per aquest 2016 ens hem plantejat pujar un nivell mes, ja que un dels objectiu que ens fixem pel 2016 requereix de fortes arrels i conviccions. En la següent entrada us explicarem per que.



Recordeu que podeu seguir-nos a.

Twitter : @EbreRaidTeam
Facebook : Equip de raids Terres de l’Ebre o Priorat Montsant Siurana




diumenge, 14 de juny de 2015

CORSICA RAID 2015

LA VICTÒRIA ÉS EFÍMERA, ELS RECORDS QUEDEN PER SEMPRE

Aquesta és la frase que resumeixen els components de l’equip Two Nav Terres de l’Ebre després del seu pas pel Corsica Raid a l’Ile de Beauté a Còrsega

El Corsica Raid és un dels raids d'aventura més reconegut d’Europa, i l’organització l'ha convertit en un esdeveniment cultural, patrimonial, social i natural per tal de projectar a l’exterior els valors de l’illa de Còrsega o, tal i com l’anomenen, l’illa de la bellesa (Ile de Beauté)


La 20ena edició del Corsica Raid Adventure s'ha disputat entre els dies 6 i 10 de juny, participant-hi alguns dels millors equips internacionals d'Europa. El Corsica Raid va començar a Bastia i va acabar a Pitrusedda, recorrent el sector Nord- Nord Oest de l’illa:

Dia 6.
A les 13 h del dia 6 de juny, es donava la sortida oficial del raid des del port vell de Bastia. En aquest primer dia, l’equip va afrontar una curta però intensa secció de caiac de mar per després iniciar un trail urbà per la ciutat de Bastia que enllaçava amb un trail de muntanya fins a la Serra di Pigno. A 950 m d’altitud, l’equip va gaudir de les impressionants vistes del cap Corse amb el mar als peus dels dos vessants de la muntanya i sota l’olor de la màquia.

Finalitzat aquest sector, l’organització ens havia preparat un trail patrimonial pel nucli antic de Bastia on, gràcies a l’ajuda dels bastians, els diferents equips havien de respondre les preguntes culturals que ens permetien descobrir bonics racons d’aquesta ciutat.

Al final d’aquest primer dia, l’equip es va situar en una segona posició a 1 minut de l’equip canadenc Raid International Gaspésie. Per acabar el dia, l’organització va realitzar una cerimònia de final d’etapa a dins del Palais des Gouverneurs que permetia a tots els equips gaudir d’unes esplèndides vistes de Bastia mentre es ponia el sol.


Dia 7.
L’endemà, ben d’hora, tots els equips ens varem desplaçar fins a la platja d’Ostriconi per tal d’iniciar els 32 km de caiac de mar fins a la Punta Spano. L’arribada a la platja la vàrem realitzar amb un porteig del caiac sobre les espatlles per posteriorment iniciar puntualment el segon dia de raid.

En aquest sector vàrem poder gaudir dels paisatges litorals d’aquesta part de l’illa amb platges de sorra blanquinosa i aigües turqueses, acompanyades d’illots de granit on hi nidificaven els ocells que ens veien passar.


Posteriorment, els equips iniciàvem un coastering que ens feia visitar algunes de les antigues torres genoveses que es troben repartides en tot el litoral de Còrsega. En aquest segon sector, l’equip va realitzar un bon treball d’orientació que li va permetre arribar en primer lloc al punt de transició i iniciar un exigent sector de btt que primerament transcorria per les vinyes de sota la localitat de Lumiu per enfilar-se després per les muntanyes que rodegen aquest bonic municipi. Aquí, l’equip va realitzar un error de navegació que li va fer perdre el temps d’avantatge aconseguit i que va fer que arribés segon a la localitat de Lumiu juntament amb l’equip Los Bomberos 81.

Amb una ràpida transició, ambdós equips iniciaven un curt però selectiu últim sector que ens permetria recuperar el temps perdut i arribar així primers a meta i, al mateix temps, aconseguir el lideratge de la prova.

Ja fora de crono, tots els equips van realitzar un ràpel des de les parts més altes de Lumiu amb unes magnífiques vistes de l’entorn del municipi i el mar per, posteriorment, entrar al poble sota els aplaudiments dels seus ciutadans.

Dia 8.
A les 6 h del matí del dilluns dia 8 de juny, tots els equips iniciàvem des de Bonifatu un dels dies més durs del raid. En aquesta ocasió, l’organització ens havia preparat dos sectors per l’alta muntanya corsa tot resseguint diferents trams del mític GR-20 i que havien de portar a tots els equips fins al municipi de Calacuccia a l’altre costat del Monte Cinto.

Després d’una disputada cursa amb l’equip Raid Vallée de Poupet, els dos components del nostre equip varen arribar primers a l’estació d’esquí d’Asco on l’organització els va informar que per raons meteorològiques suspenia el següent sector i que aquest es canviava per un sector de btt pels boscos de la Vall de Nielu.

En aquest tram de btt, l’equip va realitzar gran part del recorregut sota una intensa cortina d’aigua acompanyada de llamps, trons i pedra però amb unes espectaculars imatges d’aquest bosc amb el fons del Monte Cinto. Meritòriament, l’equip va tornar a finalitzar aquest tercer dia de raid en primera posició i augmentar el seu avantatge en 26 minuts respecte al segon classificat, l’equip Raid Vallée du Poupet.





Dia 9.
A les 22 h del mateix dia, i sota una magnífica lluna, els frontals i llums de les bicis dels diferents equips il·luminaven els camins del següent sector que tornava a transcórrer per les pistes i senders dels boscos de la Vall del Nielu. Aquest primer sector de btt sortia des del poble de Calacuccia i feia arribar a tots els equips fins al Coll de Vergio a 1478 m d’altitud. En aquest punt de control, l’equip arribava conjuntament amb els primers equips classificats i iniciava un trail en descens fins al mar, tot resseguint un dels altres senders mítics de l’illa: el sender Mare a Mare Nord.

En aquest part de la cursa, Raid Vallée du Poupet va agafar un bon avantatge de 40 minuts que l’equip va saber neutralitzar amb un magnífic tram final que va reduir aquest temps en 20 minuts. Cap als volts de les 5 de la matinada, els dos components de l’equip arribaven al bonic municipi de Porto i van poder aprofitar per dormir unes poques hores abans del inici del següent dia.


A les 8 del matí del dia 9 de lluny, es realitzava una sortida esglaonada de tots els equips amb un interval de 2 minuts entre cada un i amb l’ordre invers a la classificació. Com que l’equip era el líder de la prova, va sortir en la darrera posició del sector combinat de natació pel mar i trail patrimonial pels carrers de Porto. Finalitzada aquesta primera prova, els dos components de l’equip agafaven el caiac de mar per fer els 7 quilòmetres que separaven aquest municipi amb Piana, municipi situat al cor d’un dels racons més bonics de l’illa i patrimoni de l’Unesco; Les Calanches de Piana.

Al finalitzar aquest segon sector, l’equip va recuperar moltes posicions amb una bona estratègia: carregar el caiac a espatlles per pujar els 100 m de desnivell final entre la platja i l’aparcament on havien de deixar els caiacs per tal de què fossin recollits per les assistències. Aquesta estratègia va permetre que l’equip arribés en segona posició al municipi de Piana i anés corrents fins al barranc de Dardu tot carregats amb el material obligatori. Ja dins del barranc, l’equip va gaudir com nens amb els ràpels penjats i els tobogans d’aquest bonic barranc que l’organització havia equipat perfectament.

Cal dir que, en aquest sector, l’equip canadenc Raid International Gaspésie va tenir una incidència amb un dels seus components i, malauradament, es va realitzar un tap que no va permetre alguns equips poder realitzar les següents proves de btt i trail pels exteriors de Piana i arribar a la platja de Chiuni.

Sota una intensa calor i ja arribats a aquesta platja, el nostre equip i Los Bomberos 81 iniciaven un coastering fins a Carghjese per tal de finalitzar amb un altre trail patrimonial per l’entorn d’aquest municipi amb unes boniques panoràmiques de la mar.


Finalitzada aquesta etapa, l’equip va mantenir el liderat de la prova i l’equip Bomberos 81 va aconseguir una meritòria segona posició de la classificació general.

Dia 10.
L’endemà, després de realitzar un recorregut amb cotxe fins a Ajaccio, tots els equips afrontaven el que seria l’últim dia de competició amb un primer sector de 27 km de caiac de mar combinat amb un petit coastering i un barranc marí que feia les delícies de tots els participants. Un cop arribats a una de les idíl·liques platges turqueses del municipi de Pitrusedda, s’iniciava un sector circular de 24 km de btt pel bosc de Chiavari amb un divertit descens per magnífics senders.

Arribats de nou a la platja, el nostre equip i Los Bomberos 81 iniciaven una cursa d’orientació sorpresa de 14 km sota una intensa calor i el cansament acumulat de tots els dies. Tot i tenir un bon avantatge, ambdós equips van voler realitzar el màxim de balises i d’aquesta manera, pocs minuts abans del tancament de meta, arribaven amb un increïble esprint final i d’aquesta manera l’equip Two Nav Terres de l’Ebre es proclamava campió del Corsica Raid Aventure 2015!


Durant aquests dies, els més de 30 equips participants han realitzat un total de 320 km repartits en diferents seccions: caiac de mar, curses a peu i d’alta muntanya, coastering (trekking resseguint la costa), bicicleta de muntanya, barrancs, circuit de cordes, natació pel mar i curses d’orientació.

Tot això acompanyat d’una organització que ha vetllat constantment per la seguretat dels raiders amb un enorme desplegament humà que ha procurat que aquesta aventura fos inoblidable per tots els participants.

Han estat uns dies esplèndids on l’equip Two Nav Terres de l’Ebre ha descobert la bellesa natural d’aquesta illa de la Mediterrània i al mateix temps, donant a conèixer les Terres de l'Ebre tenint en compte la repercussió internacional que suposa aquesta important victòria.


En aquesta ocasió els integrants de l’aventura corsa han estat: Glòria Sobrero, Toni Muné, Roger Moras i Oriol Pellisa.


D’altra banda, el cap de setmana del 30 i 31 de maig, l'equip va aconseguir una meritòria 3era i 6ena classificació en la categoria mixta (2 nois + 1 noia) al campionat d'Espanya de raids disputat  a Riglos (Aragó) TENIM PENDENT LA CRÒNICA ENCARA

Ara, després d’uns meritoris dies de descans, l’equip començarà a preparar el RaidAran que també forma part del circuit europeu de raids d’aventura i que es celebrarà de l’ 1 al 5 de juliol en aquesta bonica vall del nostre territori.

l’equip està molt agraït per l’ajuda obtinguda de les empreses TWO NAV BY COMPEGPS, NOOTKA KAYAK, SK KAYAK, HOKO ESPORT, i a tota la resta de patrocinadors i col·laboradors que amb el seu esforç ens ajuden a tirar endavant els nostres somnis. Iep!! i a les famílies que ens aguanten i ens fan costat en tot moment!





Més informació  i fotos:



dilluns, 5 de gener de 2015

1a Travessa 2015 – Terres de l’Ebre en Estat pur

Després d’uns dies de vacances, turrons, cava, menjars familiars i un llarg etcetra de coses; l’equip ja no podia aguantar més i va decidir tornar amb les seves curtides i cafrades més inversemblants.

Amb ment hi ha un projecte molt bonic que ha de permetre conèixer la part est de les Terres de l’Ebre des de diferents punts de vista i que ha de combinar la muntanya, el riu i el mar, intentant mostrar racons i zones força desconegudes i que segur que us enamoraran. Per ara és un projecte, però esperem poder-lo materialitzar d’aquí un temps.

De matinada i amb una esplèndida i brillant lluna, els frontals i les llums de les bicis començaven a il·luminar camins i corriols d’un recorregut que enllaçava Marçà amb Mora d’Ebre. Conreus de vinya i boscos s’intercanviaven en aquest traçat divers que permetia contemplar la posta de la lluna per darrera de Lo Tormo de Garcia, i les primeres llums del dia sortint per les muntanyes de Llaberia.  Després d’arribar a Mora d’Ebre i amb l’ajuda d’en Monty,  un conjunt de senders i corriols van fer les delícies de l’equip per la cubeta de Mora fins arribar a Miravet.


Sota l’atenta mirada del castell de Miravet, van iniciar un tram de kayak per l’Ebre fins al poble de Benifallet. Considerat un dels trams més bonics de l’Ebre, en aquest trajecte Lo Riu ens mostra una de les seves cares més verges i boniques en travessar el Pas de Barrufemes i posteriorment navegar entre els espadats de les Roques de Besaculs i la Roca dels Penjats.

Si voleu més informació i us interessa gaudir d’aquesta bonica experiència, Rogles Aventura us ho facilitarà:

A Benifallet l’equip deixava les pales i els kayaks per calçar-se les bambes i començar un ascens constant fins a la Creu de Santos, punt més alt la Serra de Cardo amb 942 m d’alçada. Si no hi heu anat mai, recomanem que us aventureu en una de les serres més desconegudes i al mateix temps més boniques d’aquestes contrades per arribar a aquesta impressionant talaia. 


En aquest mirador la panoràmica és superba, des d’aquí podreu veure la vall de Cardó; els termes de Rasquera i el Perelló; les comarques de la Ribera d'Ebre, el Priorat, el Baix Ebre, el Montsià, i part de la Terra Alta; les serres del Montsant, Tivissa, Cavalls, Pàndols, Montsià, el Tormo, Ports de Tortosa; les poblacions de Tortosa, Roquetes, Tivenys, Xerta, Aldover, Bitem, Jesus i Maria, Paüls dels Ports, El Pinell de Brai; el riu Ebre en els seus darrers 50Km i el delta, el Mediterrani i en dies molts clars es poden veure els Pirineus nevats i fins i tot Mallorca. En fi, una miranda impressionant.


Després de menjar uns merescuts macarrons i sota un vent de Mestral, el descens per la Vall de Cardó a través dels seus boscos de pinassa i alzinedes permetien descobrir racons màgics d’aquesta vall. Ermites col·locades en llocs inversemblants i multitud de fonts són un constant en aquest petit i bonic sector.

A l’abandonat Balneari de Cardo l’equip finalitzava aquest dia de travessa, que va servir per conversar i emprendre amb força les motivacions mes properes. Ara toca analitzar recorreguts amb l’ajuda del CompeGPSland.




No podem acabar sense donar les gràcies a la Berta, la Clara, la família Benaiges i al Monty per l’ajuda logística que ens han donat per tal de poder fer aquest primer recorregut: 
Sou tremendos!!

Salut i crostes.

dimecres, 17 de desembre de 2014

Rogaining Gran Canaria 2014 - Campionat Espanya Marato Rogaine 6h

Després del bon paper assolit en diferents proves de Rogaine i per tal d’acabar la temporada, l'equip va decidir participar al Campionat d’Espanya de Rogaine que es celebrava a l’illa de Gran Canaria.  
L’esdeveniment estava organitzat pel Club Deportivo OrientaGC  i la FEDO (Federació Espanyola d'Orientació) el presentava com el campionat d'Espanya de Marató Rogaine 2014.

Es tractava de la IV edició d'un rogaine completament consolidat que destaca sobre tot per la espectacularitat del terreny y on s’hi presenten habitualment els equips capdavanters a Europa. En total hi havien 3 modalitats de rogaine; una de 3 hores i dues més de 6 i 12 hores, on la modalitat de 6 hores era la que formava part del campionat.

Els deures estaven fets; havíem estudiat el mapa fent exercicis,  havíem analitzat els recorreguts d’altres edicions, varem tantejar el nivell dels equips espanyols al rogaine de Penyagolosa (Villafranca del Cid 2014), havíem augmentat el ritme participant a la lliga d’orientació Gran Penedès, i teníem els vols i la família apunt per un cap de setmana intens. 


Així que a primera hora de la tarda del divendres, l’Oriol i el Roger marxavem amb tota la família cap a l’illa de Gran Canària juntament amb altres equips de Catalunya com La Nova Fita, Hop Hop, Aligots, Torretes, etc.


Després de 3 hores de vol, vam arribar al seu destí i de l’aeroport cap a l’apartament a descansar unes hores abans d’anar cap al Pico de las Nieves (1.949 msnm), punt més alt de l’illa i lloc d’inici del rogaine. 


Varem dormir arran de costa i de bon matí varem emprendre la ruta cap la zona de competició, seguint les instruccions de la web (per cert una web tècnicament perfecta) varem aparcar a l’àrea recreativa de Los llanos de la Pez per pujar amb bus fins la zona de sortida.

A les 10:30h l’organització entregava els mapes i cada equip triava l’estratègia a seguir. El terreny que se’ns presentava és d’aquells que agraden a l’equip,  grans desnivells i multitud de zones variades que et permeten marcar recorreguts fora dels camins habituals.


Primer de tot, varen atacar les balises del sud est del mapa, on s’intuïa un traçat lògic i un ritme de punts interessant, aquesta part del mapa et permetia fer totes les seves fites. D’aquesta manera varen anar passant les 2 primeres hores  juntament amb l’equip Camelback Silva que també havia decidit prendre la mateixa estratègia. La zona era d’aquelles que et queda a la retina: boscos de pi canari, zones volcàniques, vistes panoràmiques, grans cingles i espectaculars agulles de roca, en fi, Canàries en estat pur!



Fins a les 2 hores tot anava perfecte, el ritme era d’unes 8 balises/hora (a una mitjana de < 8' per fita) disputant el podi amb la resta d’equips. Teníem la sensació de que ho estàvem fent be, gaudíem del recorregut i intercanviàvem decisions.
A partir d’aquell moment, retornant cap a les parts elevades (centre del mapa) va aparèixer una  inesperada “pàjara” , i un cop aconseguida la fita 76 varem decidir modificar totalment l’estratègia per tal d’arribar a la Hash House (HH- avituallament calent localitzat al costat de la sortida).



Inicialment teníem previst fer un recorregut circular en forma de dos bucles (línies blaves); un al SE i l’altre al SW (passant per la part central del mapa), aquest recorregut contemplava 190 punts els quals ens van semblar un aposta coherent vist el nivell dels equips que s’hi presentàvem (sabíem que els 2 primers passarien dels 200 punts sobradament però nosaltres havíem de fer el nostre rogaine).


A partir de la fita 76 varem canviar el sentit del segon bucle dedicant 15 minuts al avituallament per tal de recuperar forces, pensant a la vegada que canviant el sentit començaríem baixant i això donaria temps a recuperar el físic.
Efectivament la cosa va començar a millorar i varen tornar a emprendre la cursa. Amb la nova estratègia afrontaven la part sud oest del mapa on l’organització havia col·locat diferents balises perdudes enmig del bosc.



Com acostuma a passar a les Canàries, a la tarda van aparèixer els núvols i amb ells la boira, la pluja i el fred. Aquest fet va complicar força l’orientació ja que la visió es va reduir a uns 30-40 metres i dificultava tenir referències del terreny. Varem deixar-nos la balisa 80 desprès d’estar-hi a prop, generant un puntet de desànim que ens marcaria el retorn cap a meta vigilant el temps que ens quedava. Efectivament el segon bucle va ser mes lent de lo esperat, amb un ritme de balises baix (>15' per balisa de mitjana)

Finalment, amb 5:45 h i 159 punts arribaven a meta amb una meritòria 6ena posició (6h HSeniors), amb el regust amarg de saber que teníem un bon recorregut, a l’abast d’una posició al pòdium del campionat d'Espanya, però que el contratemps físic no ens va deixar executar.

El podi final se’l va emportar Camelback Silva amb un 241 punts, juntament amb Suunto( 224 punts) i l’equip de Villena-O (182 punts).

Us animem a tots a veure (i sobretot a aprendre) el recorregut i l’estratègia dels diferents equips, podeu fer-ho al següent enllaç:
http://sportrec.navirec.com/ui/#1a8gm9l per a la modalitat de 6 hores. 
http://sportrec.navirec.com/ui/#1a6ried per a la modalitat de 12 hores.

Amb aquesta última prova, l’equip dóna per finalitzada la temporada 2014, una temporada on hem iniciat la disciplina del rogaine, una temporada llarga; amb raids de primavera/estiu, i molt ritme i orientació a la tardor/hivern. Una temporada amb lesions importants dins el nostre equip, que han impedit que tothom pogués participar.

A partir d’ara ens prenem un meritori descans per tal de poder preparar el 2on Raid Ilercavó i afrontar els nous reptes del 2015, on repetirem en raids de la copa d'europa i rogaines.

No voldríem acabar sense donar les gràcies a tots aquells que ens heu ajudat durant tota la temporada i especialment a CompeGPS, Terres de l’Ebre, HokoEsport, Fisiomav, Rogles aventura, Raid ilercavó, Vallfirest, Basf, Exclusive Bikes, La Cameta Coixa i a tota la resta de patrocinadors i col·laboradors que amb esforç ens ajudeu a tirar endavant els nostres somnis. Iep!! i a les famílies que ens aguanten i ens fan costat en tot moment.


Josep Enric Benaiges i Xavier Sahuquillo: tenim moltes ganes de que torneu amb força, tot el que em aprés durant el 2014 us ho dediquem als dos!

Salut, crostes i fins la temporada que ve!




Roger Moras i Oriol Pellisa

dimarts, 21 d’octubre de 2014

Marató Rogaine 6h Penyagolosa - Vilafranca del Cid

Aquest cap de setmana l'Equip de raids es va desplaçar a la comarca de l'alt Maestrat, a Vilafranca del Cid, pertanyent històricament a la comarca del Ports de Morella, on s'hi disputava el Campionat de la comunitat valenciana de marató rogaine 6h. El Roger i l’Oriol van ser els representants de l’equip aquesta vegada.

El rogaine l'organitzà el Club d'Orientació de Castelló ADCON que aquest any celebra el seu 25e aniversari, repetint l’èxit que va tenir el 2013 el rogaine de Penyagolosa, aquest cop reeditant el mapa del campionat d’Espanya d'orientació del 2001 disputat a Vilafranca del Cid.

A l'esdeveniment s'hi van presentar els millors equips de la comunitat valenciana, així com els que es disputen la Lliga Espanyola de Marató Rogaine 6h, l’experiència organitzativa del ADCON i l'escenari va recompensar de sobres l'esforç del desplaçament per a tots els equips.

La cursa es desenvoluparia per la meseta situada al oest de Vilafranca (1125 msnm) amb un cim de 1400 msnm, on hi trobem els boscos de Palomita, el Bolivar i la Parreta. Destaca en aquest terreny de boscos de carrasca i repoblacions la quantitat de marges de pedra seca, carrerades, tancats ramaders, casetes de pastor, forns de pedra,... Tot plegat un patrimoni humà, material i artístic que conforma un laberint de pedra. 
Després d'una bona matinada, arribem amb puntualitat Ebrenca a l'alberg de la Parreta, on hi fa una fresca que encanta, ens mengem un petit entrepà i comencem el ritual dels preparatius. Estàvem força mentalitzats en prestar atenció a l'aproximació a les balises, ja que amb tants murs i tallats podien quedar-nos inaccessibles. També havíem repassat el mapa del 2001, per cert escala 1:10000 (5m equidistància),un mapa impressionant per la quantitat i la qualitat d'informació. En aquest, s’hi destaca una zona nord mes difícil de progressar per desnivell i l’espessor del bosc, i una zona sud mes oberta que es prestava a tirar rumbs i fer camps a través.
A la línia de sortida ens entreguen el mapa, un mapa DINa3 a dos cares 1:10000, amb 300 punts repartits en 50 balises. No tenim molta pràctica com equip en els rogaines, i la interpretació rapida de l’estratègia ens costa, tot i que cada cop menys. Finalment decidim fer una ruta en sentit horari anant primer al sector sud i deixant pel final la zona que ens semblava mes complicada.
Comencem a còrrer sense haver detallat exactament l'ordre de les balises, qüestió que anirem discutint a mesura que anàvem avançant...


El ritme de les 2 primeres hores va ser alt, amb unes 9 balises/hora, per un terreny tècnic i pedregós, però la forta calor, i la manca de ritme competitiu es va anar passant factura, i ens varem presentar al punt clau del rogaine (fita 69) amb poc menys de 2 hores de temps pel tancament de meta. Estudiat el traçat i el ritme dels 3 primers equips sèniors de la lliga Espanyola , podem dir que varem arribar justos de temps a la fita 69, amb el desnivell òptim però amb uns quants kilòmetres de mes que els millors equips del rogaine, i per tant una mica mes desgastats (una de les assignatures pendents és tirar mes línies rectes). 
En aquest punt doncs, som realistes, i considerant el desgast físic, les “llagues” de les noves sportiva i la poca ambició (per que no dir-ho);  descartem 4 balises que sumaven 30 punts, apostant per acabar escombrant fins a meta la resta que ens quedaven.


Finalment arribem a meta 30 minuts abans del tancament (si et deixes punts és massa temps). Aquest fet ens evidencia la poca costum de treballar amb un mapa a escala 1:10000, on les distàncies, les referències i els obstacles ens sorprenien cada cop per la seva proximitat.


D'aquest rogaine hem de descarat l'alt nivell dels equips que disputen la lliga Espanyola, amb una agilitat en l'orientació i l’estratègia espectacular (mireu els punts i el temps dels 3 primers equips sèniors). 
També ens va sorprendre gratament el mapa, mai havíem treballat amb un mapa amb tant de detall i amb tanta informació, la qual cosa va alentir el nostre ritme. I per últim, volem ressaltar el paisatge i el patrimoni històric dels Ports de Castelló, l'ADCON ha fet un gran homenatge a l'art de la pedra seca, plasmant totes les obres en un mapa de gran qualitat, la millor manera de realçar l'esforç i el treball dels nostres avantpassats.
Marxem de Vilafranca primers classificats entre els equips que no disputen la lliga espanyola, amb un regust bo per la bona orientació; rellevant-nos, anticipant-nos i adaptant la ruta, però amb un regust amarg per l'estat físic i les dificultats per establir ràpidament una estratègia inicial.
Tenim clars quins son els deures per seguir preparant el campionat d’Espanya de rogaines de Gran Canàries (13 de desembre), per tant, recuperarem l’estat físic ràpidament sense deixar de banda el calendari de raids del últim trimestre.
Salut i crostes

dilluns, 13 d’octubre de 2014

Cursa d'Orientació de Canyelles 2014



Després d’estar immersos amb la preparació del Raid Ilercavó, l’equip necessitava competir per tal de preparar els pròxims reptes que tenim marcats al calendari. Així que el passat dissabte dia 11, l’equip es va desplaçar al municipi de Canyelles (Garraf) per tal de participar a la 1a edició de la Cursa d’orientació Canyelles by Haglöfs.

Aquesta cursa està emmarcada dins la Lliga de Curses d'Orientació del Gran Penedès i l’organitzava l'equip de Raids Haglöfs juntament amb la col·laboració del C.E. Azimut i l’àrea d’esports de l'Ajuntament de Canyelles. En aquesta ocasió l’equip de Raids TWO NAV Terres de l’Ebre estava format per en Lluís Saladié i en Roger Moras.

Aquesta cursa presentava el format Rogaining on cada equip escull el recorregut que cregui més convenient per tal de localitzar el màxim nombre de balises amb un temps límit de3 hores. En aquest cas, el mapa presentava un total de 30 balises que es trobaven repartides per l’entorn del municipi de Canyelles.

A les 9:50 h s’entregaven els mapes i cada equip havia de decidir en 10 minuts quin era el recorregut i l’estratègia que volia seguir. En el nostre cas vàrem decidir traçar un recorregut en sentit horari de manera que en una primera part ascendíem progressivament cap a la zona més alta del mapa i finalitzàvem a la part més plana i propera a la meta.

La primera part de la prova va recórrer al voltant d’una de les urbanitzacions que hi ha al municipi per després acabar immersos en multitud de camins i corriols que et permetien descobrir algunes de les diferents construccions de pedra seca que antigament els pagesos utilitzàvem per a les feines del camp. A la segona part del recorregut plantejat, vàrem ascendir fins als voltants del Puig de l’Àliga, punt més alt del municipi, per després baixar cap als camps de conreu i vinya que envolten el nucli antic de Canyelles. A l’última part del recorregut el temps es començava a estrènyer i tal com teníem previst, tocava validar o modificar l’estratègia plantejada. Així que, veient el temps que ens quedava, decidirem abandonar la balisa 33 per tal de dedicar-nos a fer altres balises de més punts. A la balisa 51 un petit error d’orientació ens va fer perdre un temps preciós que va obligar a abandonar la balisa 31 per tal d’arribar a meta dins del temps marcat i així evitar qualsevol penalització.

Al final de tot, amb un temps de 2:56 hores i 158 punts dels 164 possibles, vàrem acabar en una meritòria segona posició darrera de l’equip Haglöfs 1 (Joaquim del Rio) i empatats a punts amb l’equip Fuby (Francesc Ferrer).

Tot i ser la primera edició, es va notar l’experiència de l’organització en aquest tipus de proves esportives. Un bon mapa, avituallaments d’aigua suficients i ben col·locats en diferents parts del recorregut, un entorn que ens va sorprendre molt gratament,  i un bon servei final de dutxes, menjar i beguda; segur que ens faran repetir l’any que  ve!


I la setmana que ve al Rogaine de club Penyagolosa de Villafranca del Cid, a medir-nos amb els equips Valencians i Espanyols de la lliga FEDO.