dimecres, 17 de desembre del 2014

Rogaining Gran Canaria 2014 - Campionat Espanya Marato Rogaine 6h

Després del bon paper assolit en diferents proves de Rogaine i per tal d’acabar la temporada, l'equip va decidir participar al Campionat d’Espanya de Rogaine que es celebrava a l’illa de Gran Canaria.  
L’esdeveniment estava organitzat pel Club Deportivo OrientaGC  i la FEDO (Federació Espanyola d'Orientació) el presentava com el campionat d'Espanya de Marató Rogaine 2014.

Es tractava de la IV edició d'un rogaine completament consolidat que destaca sobre tot per la espectacularitat del terreny y on s’hi presenten habitualment els equips capdavanters a Europa. En total hi havien 3 modalitats de rogaine; una de 3 hores i dues més de 6 i 12 hores, on la modalitat de 6 hores era la que formava part del campionat.

Els deures estaven fets; havíem estudiat el mapa fent exercicis,  havíem analitzat els recorreguts d’altres edicions, varem tantejar el nivell dels equips espanyols al rogaine de Penyagolosa (Villafranca del Cid 2014), havíem augmentat el ritme participant a la lliga d’orientació Gran Penedès, i teníem els vols i la família apunt per un cap de setmana intens. 


Així que a primera hora de la tarda del divendres, l’Oriol i el Roger marxavem amb tota la família cap a l’illa de Gran Canària juntament amb altres equips de Catalunya com La Nova Fita, Hop Hop, Aligots, Torretes, etc.


Després de 3 hores de vol, vam arribar al seu destí i de l’aeroport cap a l’apartament a descansar unes hores abans d’anar cap al Pico de las Nieves (1.949 msnm), punt més alt de l’illa i lloc d’inici del rogaine. 


Varem dormir arran de costa i de bon matí varem emprendre la ruta cap la zona de competició, seguint les instruccions de la web (per cert una web tècnicament perfecta) varem aparcar a l’àrea recreativa de Los llanos de la Pez per pujar amb bus fins la zona de sortida.

A les 10:30h l’organització entregava els mapes i cada equip triava l’estratègia a seguir. El terreny que se’ns presentava és d’aquells que agraden a l’equip,  grans desnivells i multitud de zones variades que et permeten marcar recorreguts fora dels camins habituals.


Primer de tot, varen atacar les balises del sud est del mapa, on s’intuïa un traçat lògic i un ritme de punts interessant, aquesta part del mapa et permetia fer totes les seves fites. D’aquesta manera varen anar passant les 2 primeres hores  juntament amb l’equip Camelback Silva que també havia decidit prendre la mateixa estratègia. La zona era d’aquelles que et queda a la retina: boscos de pi canari, zones volcàniques, vistes panoràmiques, grans cingles i espectaculars agulles de roca, en fi, Canàries en estat pur!



Fins a les 2 hores tot anava perfecte, el ritme era d’unes 8 balises/hora (a una mitjana de < 8' per fita) disputant el podi amb la resta d’equips. Teníem la sensació de que ho estàvem fent be, gaudíem del recorregut i intercanviàvem decisions.
A partir d’aquell moment, retornant cap a les parts elevades (centre del mapa) va aparèixer una  inesperada “pàjara” , i un cop aconseguida la fita 76 varem decidir modificar totalment l’estratègia per tal d’arribar a la Hash House (HH- avituallament calent localitzat al costat de la sortida).



Inicialment teníem previst fer un recorregut circular en forma de dos bucles (línies blaves); un al SE i l’altre al SW (passant per la part central del mapa), aquest recorregut contemplava 190 punts els quals ens van semblar un aposta coherent vist el nivell dels equips que s’hi presentàvem (sabíem que els 2 primers passarien dels 200 punts sobradament però nosaltres havíem de fer el nostre rogaine).


A partir de la fita 76 varem canviar el sentit del segon bucle dedicant 15 minuts al avituallament per tal de recuperar forces, pensant a la vegada que canviant el sentit començaríem baixant i això donaria temps a recuperar el físic.
Efectivament la cosa va començar a millorar i varen tornar a emprendre la cursa. Amb la nova estratègia afrontaven la part sud oest del mapa on l’organització havia col·locat diferents balises perdudes enmig del bosc.



Com acostuma a passar a les Canàries, a la tarda van aparèixer els núvols i amb ells la boira, la pluja i el fred. Aquest fet va complicar força l’orientació ja que la visió es va reduir a uns 30-40 metres i dificultava tenir referències del terreny. Varem deixar-nos la balisa 80 desprès d’estar-hi a prop, generant un puntet de desànim que ens marcaria el retorn cap a meta vigilant el temps que ens quedava. Efectivament el segon bucle va ser mes lent de lo esperat, amb un ritme de balises baix (>15' per balisa de mitjana)

Finalment, amb 5:45 h i 159 punts arribaven a meta amb una meritòria 6ena posició (6h HSeniors), amb el regust amarg de saber que teníem un bon recorregut, a l’abast d’una posició al pòdium del campionat d'Espanya, però que el contratemps físic no ens va deixar executar.

El podi final se’l va emportar Camelback Silva amb un 241 punts, juntament amb Suunto( 224 punts) i l’equip de Villena-O (182 punts).

Us animem a tots a veure (i sobretot a aprendre) el recorregut i l’estratègia dels diferents equips, podeu fer-ho al següent enllaç:
http://sportrec.navirec.com/ui/#1a8gm9l per a la modalitat de 6 hores. 
http://sportrec.navirec.com/ui/#1a6ried per a la modalitat de 12 hores.

Amb aquesta última prova, l’equip dóna per finalitzada la temporada 2014, una temporada on hem iniciat la disciplina del rogaine, una temporada llarga; amb raids de primavera/estiu, i molt ritme i orientació a la tardor/hivern. Una temporada amb lesions importants dins el nostre equip, que han impedit que tothom pogués participar.

A partir d’ara ens prenem un meritori descans per tal de poder preparar el 2on Raid Ilercavó i afrontar els nous reptes del 2015, on repetirem en raids de la copa d'europa i rogaines.

No voldríem acabar sense donar les gràcies a tots aquells que ens heu ajudat durant tota la temporada i especialment a CompeGPS, Terres de l’Ebre, HokoEsport, Fisiomav, Rogles aventura, Raid ilercavó, Vallfirest, Basf, Exclusive Bikes, La Cameta Coixa i a tota la resta de patrocinadors i col·laboradors que amb esforç ens ajudeu a tirar endavant els nostres somnis. Iep!! i a les famílies que ens aguanten i ens fan costat en tot moment.


Josep Enric Benaiges i Xavier Sahuquillo: tenim moltes ganes de que torneu amb força, tot el que em aprés durant el 2014 us ho dediquem als dos!

Salut, crostes i fins la temporada que ve!




Roger Moras i Oriol Pellisa

dimarts, 21 d’octubre del 2014

Marató Rogaine 6h Penyagolosa - Vilafranca del Cid

Aquest cap de setmana l'Equip de raids es va desplaçar a la comarca de l'alt Maestrat, a Vilafranca del Cid, pertanyent històricament a la comarca del Ports de Morella, on s'hi disputava el Campionat de la comunitat valenciana de marató rogaine 6h. El Roger i l’Oriol van ser els representants de l’equip aquesta vegada.

El rogaine l'organitzà el Club d'Orientació de Castelló ADCON que aquest any celebra el seu 25e aniversari, repetint l’èxit que va tenir el 2013 el rogaine de Penyagolosa, aquest cop reeditant el mapa del campionat d’Espanya d'orientació del 2001 disputat a Vilafranca del Cid.

A l'esdeveniment s'hi van presentar els millors equips de la comunitat valenciana, així com els que es disputen la Lliga Espanyola de Marató Rogaine 6h, l’experiència organitzativa del ADCON i l'escenari va recompensar de sobres l'esforç del desplaçament per a tots els equips.

La cursa es desenvoluparia per la meseta situada al oest de Vilafranca (1125 msnm) amb un cim de 1400 msnm, on hi trobem els boscos de Palomita, el Bolivar i la Parreta. Destaca en aquest terreny de boscos de carrasca i repoblacions la quantitat de marges de pedra seca, carrerades, tancats ramaders, casetes de pastor, forns de pedra,... Tot plegat un patrimoni humà, material i artístic que conforma un laberint de pedra. 
Després d'una bona matinada, arribem amb puntualitat Ebrenca a l'alberg de la Parreta, on hi fa una fresca que encanta, ens mengem un petit entrepà i comencem el ritual dels preparatius. Estàvem força mentalitzats en prestar atenció a l'aproximació a les balises, ja que amb tants murs i tallats podien quedar-nos inaccessibles. També havíem repassat el mapa del 2001, per cert escala 1:10000 (5m equidistància),un mapa impressionant per la quantitat i la qualitat d'informació. En aquest, s’hi destaca una zona nord mes difícil de progressar per desnivell i l’espessor del bosc, i una zona sud mes oberta que es prestava a tirar rumbs i fer camps a través.
A la línia de sortida ens entreguen el mapa, un mapa DINa3 a dos cares 1:10000, amb 300 punts repartits en 50 balises. No tenim molta pràctica com equip en els rogaines, i la interpretació rapida de l’estratègia ens costa, tot i que cada cop menys. Finalment decidim fer una ruta en sentit horari anant primer al sector sud i deixant pel final la zona que ens semblava mes complicada.
Comencem a còrrer sense haver detallat exactament l'ordre de les balises, qüestió que anirem discutint a mesura que anàvem avançant...


El ritme de les 2 primeres hores va ser alt, amb unes 9 balises/hora, per un terreny tècnic i pedregós, però la forta calor, i la manca de ritme competitiu es va anar passant factura, i ens varem presentar al punt clau del rogaine (fita 69) amb poc menys de 2 hores de temps pel tancament de meta. Estudiat el traçat i el ritme dels 3 primers equips sèniors de la lliga Espanyola , podem dir que varem arribar justos de temps a la fita 69, amb el desnivell òptim però amb uns quants kilòmetres de mes que els millors equips del rogaine, i per tant una mica mes desgastats (una de les assignatures pendents és tirar mes línies rectes). 
En aquest punt doncs, som realistes, i considerant el desgast físic, les “llagues” de les noves sportiva i la poca ambició (per que no dir-ho);  descartem 4 balises que sumaven 30 punts, apostant per acabar escombrant fins a meta la resta que ens quedaven.


Finalment arribem a meta 30 minuts abans del tancament (si et deixes punts és massa temps). Aquest fet ens evidencia la poca costum de treballar amb un mapa a escala 1:10000, on les distàncies, les referències i els obstacles ens sorprenien cada cop per la seva proximitat.


D'aquest rogaine hem de descarat l'alt nivell dels equips que disputen la lliga Espanyola, amb una agilitat en l'orientació i l’estratègia espectacular (mireu els punts i el temps dels 3 primers equips sèniors). 
També ens va sorprendre gratament el mapa, mai havíem treballat amb un mapa amb tant de detall i amb tanta informació, la qual cosa va alentir el nostre ritme. I per últim, volem ressaltar el paisatge i el patrimoni històric dels Ports de Castelló, l'ADCON ha fet un gran homenatge a l'art de la pedra seca, plasmant totes les obres en un mapa de gran qualitat, la millor manera de realçar l'esforç i el treball dels nostres avantpassats.
Marxem de Vilafranca primers classificats entre els equips que no disputen la lliga espanyola, amb un regust bo per la bona orientació; rellevant-nos, anticipant-nos i adaptant la ruta, però amb un regust amarg per l'estat físic i les dificultats per establir ràpidament una estratègia inicial.
Tenim clars quins son els deures per seguir preparant el campionat d’Espanya de rogaines de Gran Canàries (13 de desembre), per tant, recuperarem l’estat físic ràpidament sense deixar de banda el calendari de raids del últim trimestre.
Salut i crostes

dilluns, 13 d’octubre del 2014

Cursa d'Orientació de Canyelles 2014



Després d’estar immersos amb la preparació del Raid Ilercavó, l’equip necessitava competir per tal de preparar els pròxims reptes que tenim marcats al calendari. Així que el passat dissabte dia 11, l’equip es va desplaçar al municipi de Canyelles (Garraf) per tal de participar a la 1a edició de la Cursa d’orientació Canyelles by Haglöfs.

Aquesta cursa està emmarcada dins la Lliga de Curses d'Orientació del Gran Penedès i l’organitzava l'equip de Raids Haglöfs juntament amb la col·laboració del C.E. Azimut i l’àrea d’esports de l'Ajuntament de Canyelles. En aquesta ocasió l’equip de Raids TWO NAV Terres de l’Ebre estava format per en Lluís Saladié i en Roger Moras.

Aquesta cursa presentava el format Rogaining on cada equip escull el recorregut que cregui més convenient per tal de localitzar el màxim nombre de balises amb un temps límit de3 hores. En aquest cas, el mapa presentava un total de 30 balises que es trobaven repartides per l’entorn del municipi de Canyelles.

A les 9:50 h s’entregaven els mapes i cada equip havia de decidir en 10 minuts quin era el recorregut i l’estratègia que volia seguir. En el nostre cas vàrem decidir traçar un recorregut en sentit horari de manera que en una primera part ascendíem progressivament cap a la zona més alta del mapa i finalitzàvem a la part més plana i propera a la meta.

La primera part de la prova va recórrer al voltant d’una de les urbanitzacions que hi ha al municipi per després acabar immersos en multitud de camins i corriols que et permetien descobrir algunes de les diferents construccions de pedra seca que antigament els pagesos utilitzàvem per a les feines del camp. A la segona part del recorregut plantejat, vàrem ascendir fins als voltants del Puig de l’Àliga, punt més alt del municipi, per després baixar cap als camps de conreu i vinya que envolten el nucli antic de Canyelles. A l’última part del recorregut el temps es començava a estrènyer i tal com teníem previst, tocava validar o modificar l’estratègia plantejada. Així que, veient el temps que ens quedava, decidirem abandonar la balisa 33 per tal de dedicar-nos a fer altres balises de més punts. A la balisa 51 un petit error d’orientació ens va fer perdre un temps preciós que va obligar a abandonar la balisa 31 per tal d’arribar a meta dins del temps marcat i així evitar qualsevol penalització.

Al final de tot, amb un temps de 2:56 hores i 158 punts dels 164 possibles, vàrem acabar en una meritòria segona posició darrera de l’equip Haglöfs 1 (Joaquim del Rio) i empatats a punts amb l’equip Fuby (Francesc Ferrer).

Tot i ser la primera edició, es va notar l’experiència de l’organització en aquest tipus de proves esportives. Un bon mapa, avituallaments d’aigua suficients i ben col·locats en diferents parts del recorregut, un entorn que ens va sorprendre molt gratament,  i un bon servei final de dutxes, menjar i beguda; segur que ens faran repetir l’any que  ve!


I la setmana que ve al Rogaine de club Penyagolosa de Villafranca del Cid, a medir-nos amb els equips Valencians i Espanyols de la lliga FEDO.
 

dilluns, 14 de juliol del 2014

Raid d'Aran 2014



Durant la prèvia del Raid, l’equip va estar pendent fins a última per competir a la categoria elit de 4 integrants amb fèmina, varem  sondejar a totes les super fèmines de Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, però es va demostrar lo habitual, existeixen pocs esportistes de muntanya capaços de desenvolupar un ventall tant ampli de disciplines, i pocs els disposats a afrontar un raid de mes de 48h, sense tenir-lo encabit dins la seva temporada. Fins i tot ens va resultar difícil  ajustar l’equip de 3 entre els 8 habituals de l’equip, un seguit de baixes i improvisacions ens ha fet veure que no som un equip tancat, tot lo contrari, estem oberts i suportats pel compromís de molts companys de la nostra terra.

Finalment doncs, la Maria passa de titular a assistència per un maleït esquinç, el Raül de Bràfim es fica a tiro per suplir les oposicions del Roger Moras, l’incombustible Josep Enric es deixa convèncer fàcilment i l’Oriol Pellisa tanca l’equip com a capità.

No us explicarem tot el raid, preferim anar directe a les lliçons apreses, però un resum de seqüències podria ser aquest:
Nervis, reglament, preparatius, patins, gasss, boira, orientació, plaques de neu, senders que es perden, aigua, fang, relleus, orientació, rius amb la bici al coll, gana, riures, força, estratègia, canvis de ritme, quilometres de mes, desnivell de mes, aigua, ferro, cordes, rivalitat, avituallaments, sms, nit, fresca,orientació, estratègia (cauen les primeres valises), cansament, descens control, transició, ruta conservadora, son, cops, lesions i llagues, canvi d’estratègia, desnivell, llacs, colls, fotos, cims, calor, refugis (cervesa) molta son, riures, transició, companyerisme, natació, neutralització, descans, compartir, mal, agulles, patins, cauen mes valises, sobre esforç, llagues, cures, coix, pals, V+, ferro, calor, benes, passeig, rebento, meta, satisfacció, alegria, abraçades, sms, trucades, emoció, “bajon”....        

 


Deu ni do les cafrades que portem a l’esquena, però mai son suficients per tenir la memòria prou fresca, en un raid d’aquestes característiques no et mata el cansament, ni els km, ni el desnivell, tot i suma, però el que realment et mata es la picada de mosquit, allò mes insignificant; uns mitjons secs, unes plantilles, uns bastons, un paravent, un mapa plastificat, unes piles ben carregades, una llaga, una puntxa mal clavada, unes soles gastades, vaselina, crema solar, dormir be la nit prèvia, uns frens gastats,... la suma de petits detalls son els que acaben marcant la diferencia. Qualsevol equip del raidaran estava sobradament capacitat per fer 300km i 15000+, i suficientment motivat per passar dos nits sense dormir, el tema està en: sabran superar aquesta exigència física i psíquica sortejant infinitat de picades de mosquit??

La preparació física no ho es tot; un bon material, la logística, l’experiència, mantenir l’atenció, una bona assistència (nosaltres varem tenir la millor), no perdre la motivació, deixar passar els moments dolents, la gracia dels raids son totes aquestes combinacions viscudes, que compartides amb la resta d’equips i companys en fan una experiència que mai et deixa indiferent.

Pel que fa a la organització, només podem felicitar-la, san fet molts comentaris, tots força encertats d’aspectes a millorar, i per tal de mostrar-li el nostre respecte i agraïment, el nostre equip també vol fer la seva humil aportació:

1.En general les proves especials estaven ben assistides, però en concret la proba de cordes podia portar a confusions a l’hora de practicar la seva integra execució i marcatge final de valisa. De nit , amb el cansament i guiant-te pels lots podies començar pel final i trobar-te la valisa de sorpresa. Aquesta proba no va ser cap regal, ni cap descans, tot el contrari, va ser un punt d’exigència que destaquem i agraïm.

2.Natació: va portar de cul a l’organització, havent-la d’improvisar a última hora a falta dels kayaks. Be, a les altures del raid que es trobava i després de l’esforç per arribar-hi a temps, varem trobar a faltar una barca d’auxili per prestar l’assistència vital bàsica.

3.“Mas media”, web, seguiment,... aquest camp normalment sobre passa a l’organització, que ja te massa coses entre mans, a mes a mes hi juguen un paper molt important la premsa, el numero de caràcters per columna, les marques i el màrqueting, però és un aspecte molt important, ja que des de casa hi ha molta gent que busca noticies dels seus. Volem que s’entengui be el que anem a dir; es normal que el protagonisme es centri on hi ha la competició, en aquelles posicions disputades, en el màxim esforç, en els records, en els primers classificats i en els cracks. Però hem de marcar un mínim de “quota de pantalla” pels equips del peloton, ja que tothom s’ha sentit protagonista de la seva pròpia aventura.
https://www.flickr.com/photos/53007249@N00/
 

Finalment varem aconseguir una meritòria 2ª posició a la nostra categoria (2+1). De moment, aquest any no estem tenint l’encert que esperàvem, però l’esforç per aconseguir-ho no ha quedat en va, per tant esperem que ens hagi fet mes forts. El mes reconfortant de tot, és compartir experiències sobre posant-se a les dificultats, i saber que darrera de l’equip sempre hi ha ilercavonia.





Los ilercavons del raid d’Aran volem dedicar les nostre 53hores d’esforç especialment a: Roger Moras que s’ha pelat els colzes estudiant i al Xavier Sahuquillo lo nostre super que està recuperant-se d’una inoportuna lesió.

Visca ilercavonia!!!


Xeics!! que ningú es perdi el raid del Campionat del mon d’Equador, tenim la millor selecció possible: La Catalana!!!
http://www.proyectoaventura.com/3_90_inicio.html

dilluns, 9 de juny del 2014

II Raid illa de Rodes


El passat dissabte l'equip de raids es va presentar a Roses, on es disputava el segon raid de la copa de riads de la FCOC (Federació de Curses d’orientació de Catalunya).

Després de dos caps de setmana seguit donant guerra i veient el nivell dels equips inscrits en la categoria elit, les expectatives inicials no eren molt grans, simplement ens disposàvem a testar la parella Josep Enric i Oriol, però com veureu els raids no et deixen mai indiferent, tornant-se imprevisibles fins a l’últim moment.

La gent del Club illa de Rodes, recents campions de Catalunya al CATraid de Vilada ens varen preparar un raid ple de transicions i modalitats esportives.



Comencem amb una secció de kayak de mar des de Roses fins a Cala Montjoi, 8km de costa amb boira baixa i mar plana, on els equips no es van atrevir a separar-se molt de la costa degut a la baixa visibilitat.


Arribem a la cala 5ens i comencem un petit treking amb 4 balises  força fàcils de trobar, però amb una pujada vertical que va començar a tantejar els equips. A continuació iniciem una secció de btt amb 18 km i poc mes de 650m+, on el ritme dels mes forts era recuperat pels perseguidors quan els primers badaven amb l’orientació, el recorregut lineal d’aquesta secció (s’havia de seguir l’ordre establert en la consecució de balises) evidenciava un possible camp a través amb les bicis tot tantejant els "límits" imaginaris d’una zona prohibida dibuixada al mapa, nosaltres varem optar per no jugar-nos-la i varem triar el recorregut mes llarg i amb mes desnivell.

Un cop passat el coll de les forques arribem a la transició i encarem una secció de trail de 11km i 700m+, durant aquesta secció es va imposar una forta calor inicial i les diferencies entre els 5 primers equips es van tornar a retallar. Durant l’últim tram d’aquesta secció ens anem creixent i fem 2km de patins en segona posició juntament amb 2 equips mes,a pocs minuts de distancia dels primers (Albert Vilana i Arnau Julià).

Som els mes ràpids fent les següents transicions i ens adonem que en aquells moment comença el raid competitiu de veritat, i una altra secció de btt, la qual cosa ens anima per que ens hi trobem agust. 11 km majoritàriament de  descens ens porten a una zona megalítica preciosa (i que cal visitar amb tranquil·litat) on orientem molt be fins un rapel on ens creuem amb els primers. Sortint del rapel ens creuem amb el tercer equip, ens van darrera i es un equip mixte, son el David Tarres i la Marta Riba, també han retallat temps i estem segurs que ho seguiran fent per que son els millors orientant i queden dos seccions d’orientació (urbana i específica pel interior del Castell de Roses).

Seguim amb les ràpides transicions i després d’un paddle surf divertit, iniciem les dos orientacions, combinades amb proves especials (tir amb arc i slackline) una de les quals ens penalitza per mala punteria i ens fa perdre uns minuts. Com era d’esperar l’equip mixt ens demostra que orienta millor que nosaltres dintre del castell, però amb tot som el segon equip en creuar la meta amb 7h59minuts, a menys de 4 minuts dels primers en arribar.


 
Ens refresquem i repassem el còmput de punts quan....ens adonem que em iniciat el ràpid descens en btt sense puntuar una balisa propera a la pista forestal...llamps, trons, renecs, sapos, rates, serps,... i un llarg silenci mentre el Josep Enric no para de trobar-hi aspectes positius.

Després d’una deliberació entre els equips i la organització, al respecte de la zona prohibida al pas, es tanca una classificació que ens deixa amb el segon millor temps però amb un punt menys (balisa 49) que els 5 primers classificats.

A Roses em evidenciat el que es un model engrescador d’educació, on els alumnes poden triar entre practicar als esports majoritaris de les grans masses o aprendre a llegir mapes, orientar i ser polivalents en múltiples disciplines, on els valors passen per sobre de les victòries i els pòdiums, i on el treball en equip i la amistat aconsegueixen organitzar raids com el que em gaudit aquest cap de setmana.

De Roses ens emportem el regust amarg  de la balisa 49, combinat amb un paisatge i una organització impecable.

Tenim deures....reflexionar sobre les 3 últimes vegades (Raid del Segre 2013, CATraid 2014 i Raid illa de rodes 2014) que disputat les primeres posicions després d’hores en cursa, cometem descuits greus que ens desplacen a la meitat de la classificació.

Copiarem 100 vegades: Mantindré la concentració i el procediment fins l’arribada a meta.


Salut i crostes.

dijous, 5 de juny del 2014

XXII CURSA DEL LLOP

Pels que no la coneixeu, la Cursa del Llop és una proba formada per 6 etapes en què es combinen la bicicleta de carretera, una cursa de muntanya, el caiac de mar, el caiac de riu, una mitja marató i la btt.
La prova es pot realitzar en diferents modalitats: individual, equip o equip per relleus. En el nostre cas havíem escollit la modalitat d’equip per relleus per tal de poder enfocar la resta de temporada en condicions d’acord amb el calendari que ens hem marcat. 

Aquesta vegada l’equip de raids TwoNav Terres de l’Ebre estava format per l’Oriol Pellisa, la Thais Pentinat i el Roger Moras. Entre els tres es van repartir les diferents etapes de la següent manera: l’Oriol faria la bicicleta de carretera i el caiac de riu; la Thais la cursa de muntanya i la mitja marató; i el Roger el caiac de mar i la btt.



Així, a les 7:15 h del dissabte l’Oriol iniciava  la primera proba: 170 km de bicicleta de carretera per l’entorn de l’Ebre i les muntanyes de Llaberia. Una gran volta per un entorn inigualable on es van encadenant diferents ports fins aconseguir un desnivell positiu de gairebé 2.200 m. En els primers quilometres i per motius d’organització es van produir certes incidències amb els Mossos d’Esquadra i els grups capdavanters, no obstant la cursa va poder continuar i després de 5:45 h l’Oriol finalitzava aquesta primera proba en una molt bona 29ª posició a la general.

Amb tota el calor del migdia, a les 14:15 h s’iniciava la cursa de muntanya que havia de portar a la Thais des de Roquetes fins a l’Ampolla a través de la Cova d'en Rubí,  l'Alentar i la serra del Boix. Un recorregut de 32 quilometres amb trams no molt tècnics ni amb grans desnivells però amb boniques vistes panoràmiques de la vall de l'Ebre i del Delta. En aquest etapa la “super Thais” acabava en un temps de 3:26 h i 28ª a la general absoluta; tota una crack!


Després de la calorada del migdia, l’equip enfocava l’última etapa del dissabte amb la disciplina de caiac de mar. En aquest cas el Roger afrontava un recorregut que sortia des de l’Ampolla fins a la platja de Riumar tot  travessant la badia de Sant Jordi i vorejant les platges i els sorrals de la part esquerra del Parc Natural del Delta. Una visió particular de les terres del sud amb un escenari espectacular per la posta de sol i les cortines de pluja que anaven regant el territori. En aquesta ocasió l’equip finalitzava la prova amb un temps de 1:46 h i una 10ª posició.


L’endemà, l’equip es va aixecar ben d’hora i en aquest cas l’Oriol era qui agafava el relleu del caiac de mar per passar a les aigües dolces del riu Ebre. Un total de 26 quilometres en què es remunta el riu des del molí de Mirons, a Jesús i Maria, fins l'embarcador de Tortosa. Una gran etapa en que es gaudeix del despertar del dia i el paisatge del riu a través dels canyars i boscos de ribera que l’envolten tot acompanyat amb unes vistes de l’imponent Caro. Després de batallar amb la corrent del riu, el vent de terral i les algues; l’Oriol finalitzava aquest part en una gran 6ª posició i amb un total de 3:07 h que després es compensarien amb un bon esmorzar que li havia preparat l’Alberg de Deltebre.


Amb les energies recuperades del dia anterior, a les 10:15 h la Thais iniciava la més emblemàtica de les etapes de la Cursa el Llop; la pujada al Caro. Aquesta és la mitja marató amb més desnivell de tot el país amb 1.100 metres de desnivell i rampes de fins al 14%. En aquesta ocasió, la Thais imposava la seva tècnica i en poc més de 2 hores es plantava al refugi del Caro tot i anar collint floretes els primers 2 quilometres perquè es pensava que eren neutralitzats. Igual que a la cursa de muntanya, la Thais pujava a la primera posició de la seva categoria conjuntament amb un gran Agustí Roc.
L’última de les etapes de la Cursa del Llop eren 90 quilometres de btt per un circuit ràpid que discorria pel Parc Natural dels Ports i finalitzava a la plaça de l’Ajuntament de Tortosa. En aquesta ocasió el Roger prenia el relleu de l’equip amb la companyia de dos components més: en Koanito i en Benaiges. La primera part de la cursa era força ràpida i l’equip es va separar. Per un costat el Roger i en Koanito i per l’altra en Benaiges. Fins a Horta de Sant Joan tot anava força bé, en Koanito anava marcant territori amb el seu monoplat de 34 pinyons i frisava per arribar a la pujada de l’Engrillo i mostrar-lo als altres contrincants. Allà l’equip es va separar i cadascú va anar pel seu compte. En Koanito pujava l’Engrillo com un coet i recuperava posicions mentre que en Roger prenia una posició més conservadora i agafava el seu ritme. A la baixada d’aquest coll una inoportuna caiguda deixava al Roger tocat per tot arreu i desmanegava el canvi posterior de la seva btt. Gràcies a l’ajuda d’en Joan Aubanell (Bicisports Aubanell ), els dos van poder reparar la btt i  es van fer companyia durant els últims 40 quilometres que quedaven per arribar a meta. 

Al final de tot, l’equip va acabar la prova en 4:14 h i va poder aconseguir finalitzar i guanyar la Cursa del Llop en relleus. Per l’altra part,  un gran Koanito va remuntar fins la 6ª posició de la general mentre que en Benaiges va finalitzar a la posició 40ª i així va finalitzar un bon entrenament pels pròxims reptes que ens esperen.

En total han estat un total de 20:30 h de competició i 400Km, en què l’equip ha disfrutat de l’entorn de l’Ebre i ha pogut finalitzar la prova més dura que es fa pel territori  tot deixant-s’hi la pell i algunes coses més... (casc de btt, maillot, culote i guants).

Per finalitzar, no podem deixar de banda i destacar que 16 atletes, 16 Llops, van completar les 6 etapes de forma individual, aconseguint el seu repte personal, a tots ells i a la organització moltes felicitats.

La setmana que bé més. En aquesta ocasió l’equip es desplaçarà fins a l’altre extrem del país per tal de participar al raid Illa de Rodes (Roses), segona prova puntuable del circuit FCOC i organitzada pels amics Illa de Rodes Raid Team.

Salut i cures!

dilluns, 26 de maig del 2014

CATRAID Berguedà 2014

Per segon any consecutiu hem acudit al municipi de Vilada ha disputar el CATRAID del Berguedà que aquest any era el Campionat de Catalunya de Raids de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya (FCOC).

En aquesta ocasió l’equip de raids TwoNav Terres de l’Ebre va estar format pels mateixos integrants que l’any passat van fer la primera posició: el Roger Moras i l’Oriol Pellisa.

L’organització (COB) havia anticipat un recorregut mes exigent que el 2013, convertint el CATRAID en l’escenari ideal perquè els equips catalans amb intenció de disputar el RAIDARAN (inclòs dins la lliga d’Europa de Raids ARES) es poguessin testar. Tot plegat va fer augmentar el nivell i el nombre d’equips per categories, amb força equips mixtes.

Va ser un raid força disputat, on l’equip més constant i regular es va endur la victòria amb claredat, mentre que la 2ª, 3ª i 4ª posició es va renyir a les últimes seccions.

Els 5 primers equips de la taula varem fer tots els punts mentre la resta van anar deixant escapar algunes balises per tal de poder arribar al barranc abans de l’hora de tancament.

El COB (Club d’Orientació Berguedà) ens van muntar un raid espectacular:  2 sectors d’orientació específica; un dur sector de btt amb una exigent i constant rampa de 1.100 m de desnivell positiu en tant sols 8 quilometres i uns quants senders ciclables; un trekking impressionat per l’olla de Malanyeu amb 1.000 m de desnivell positiu, un barranc amb 3 tolls d’aigua de temporada i una bona secció de kayak pel pantà de la Baells. En total, uns 60 km amb uns 3.231 m de desnivell positiu i un total de 61 punts repartits en diferents balises.


En categoria èlit la classificació va quedar de la següent manera:

Fins aquí el resum del CATRAID 2014. A continuació, l’anàlisi del nostre raid amb l’ajuda del nostre gps Ultra TwoNav degudament precintat per l’organització:

Tot i començar força bé, aquest no va ser el nostre raid. La falta de ritme per culpa d’unes lesions d’última hora, un error d’orientació i 2 avaries mecàniques ens van deixar sense opcions per disputar les primeres posicions i finalitzar en una meritòria 5ª posició.

El primer sector constava d’una orientació específica tipus score barrejada amb un tram lineal de kayak. Cada equip escollia com ho volia fer. En el nostre cas, varem sortir cap a Vilada per després baixar cap al pantà de la Baells i d’aquesta manera intentar aconseguir el màxim de balises possibles. Després del tram de kayak, vàrem pujar de nou cap a Vilada i així, amb 2:16 h i un total de 13 km d’orientació específica i kayak, ens plantem a la transició.  

Agafem les bicicletes i ja veiem que el primer tram de btt és dels durs: 1.110 m de desnivell positiu en tant sols 8 km. Apretem de valent i coronem la collada de Sant Miquel (1.700m) en primera posició. En aquest punt s’iniciava un descens per un espectacular sender entre faigs i pi roig on dues caigudes varen partir el porta mapes.  Amb el mapa entre les dents, l’equip CATRAID Trangoworld ens va avançar. Tot i l’imprevist del porta mapes vàrem descendir ràpidament fins al poble de Malanyeu on s’iniciava el sector de trekking. Amb una ràpida transició vàrem recuperar el temps perdut i vam sortir conjuntament amb l’equip CATRAID Trangoworld.

En el trekking per l’olla de Malanyeu i al punt mes alt (Cap de la Baga de Cabanelles), ens varem desorientar i varem estar 40 minuts per trobar la balisa número 20. Segurament les 5:11 h de cursa i el consum de sucre durant la pujada ens va assecar les neurones i en aquest punt preciós del circ de Malanyeu, varen saltar de la 2ª a la 6ª posició. El retorn cap a Malanyeu el vàrem fer crestejant lentament fins la Creueta (1.393m). Aquests van ser moments complicats per la baixada de l’estat d’ànim i una lleugera “pajara”. Tot i això ens vàrem animar. Dos poden més que un i un raid no acaba fins que arribes a meta!

Arribem a Malanyeu on mengem i bevem abans d’encarar el sector d’orientació específica. Analitzem el mapa i ja veiem que l’organització ens ha preparat una orientació específica que marcarà diferència: balises perdudes pel bosc i pocs punts de referència. Ens centrem i les anem clavant totes a la primera. Recuperem 2 posicions i sortim amb BTT cap a la Nou de Berguedà darrera del tercer equip i amb ganes de remuntar.

Aproximadament a les 8 hores de cursa i a 1 km abans d’arribar a la Nou de Berguedà ens fiquem en 3ª posició. Els ànims comencen a remuntar però la mecànica de la bicicleta falla i partim la cadena. No una, sinó 2 vegades! Mentre ho arreglem ens passen 2 equips i decidim prendre el que queda del raid amb filosofia.
  
Enllacem el sector de barranc amb un somriure a la cara i els mugrons de punta per l’aigua glaçada que en alguns punts ens cobreix fins al coll. Frescos com unes roses, ens canviem de roba i agafem les bicicletes per encarar els 40 minuts de BTT que ens porten a meta. Baixem el ritme per tal de no trencar de nou la cadena que hem apedaçat i arribem a Vilada amb 9:25 h de “curtiment” i 61 punts al sarró.

Al final de tot hem fet una meritòria 5ª posició amb un regust amarg per culpa de l’error d’orientació i la mala sort de trencar la cadena dos vegades.

Tot i això, tenim molts motius per estar contents. L’hem pogut acabar amb tots els punts; hem superat les baixada d’ànims; hem descobert racons molt bonics i hem xalat com mai amb una ruta perfectament dissenyada pel COB. Ara tenim forces deures per fer, i un grapat d’aspectes a destacar per tal de seguir millorant i afrontar els pròxims raids i aventures.

La setmana que ve més: La cursa del Llop. Una cursa repartida amb dos dies amb 180 quilometres de bicicleta de carretera; una mitja marató; 40 km de kayak pel riu i pel mar; un quilòmetre vertical fins al Caro i 90 quilometres de btt pels Ports. Tot això per un entorn magnífic com són les Terres de l’Ebre!


Salut i crostes!!  

dimarts, 18 de març del 2014

ROGAINE ALTAFULLA

Aquest cap de setmana els membres de l’EQUIP DE RAIDS TWONAV TERRES DE L’EBRE hem estat escampats en diferents proves que es feien per Catalunya.
Dintre del calendari teníem el Rogaine d’Altafulla – Baix Gaià, de la copa catalana rogaine, que ens havia de servir per preparar la temporada de raids i millorar en l’orientació i l’estratègia d’equip.
La proba organitzada pel Club Montsant Orientació i amb la col·laboració de l’ajuntament d’Altafulla comptava amb un mapa millorat que feia coincidir les fites amb els racons mes interessant del Baix Gaià. 

El rogaining es una modalitat, dins l'esport de l'orientació, en la que els participants (agrupats per equips de mínim dues persones i màxim cinc) han de passar per el màxim nº de controls, en l'ordre que desitgin, en un temps determinat. Treball en equip, running, estratègia, orientació, natura! son els ingredients essencials d'una aventura orientadora.

En aquesta ocasió l’equip el formaven l’Oriol Pellisa i el Roger Moras. Aquest era el segon rogaine en què participàvem com equip i com sempre la intenció era passar-nos-ho bé i fer el millor resultat possible. Del rogaine de la Llacuna en vàrem aprendre moltes coses i ara tocava posar-les en pràctica.
A les 9:40 h es va fer l’entrega dels mapes i aquí van començar desaparèixer els nervis inicials. Analitzem el mapa, les balises, els punts, els recorreguts que podem traçar... mare! Quantes coses! 
Però això és el millor d’un rogaine, tu saps què faràs però no què faran els altres.
Traçat el recorregut varem veure que l’organització ens havia preparat un rogaine en què s’havia de córrer molt. 

A les 10h i després de que toquessin les campanes de l’Ajuntament, es va donar el tret de sortida. La majoria va començar per la mateixa balisa, però ràpidament tothom es va anar dispersant i va escollir el seu recorregut. 
El nostre passava pel castell de Tamarit, la pedrera del Mèdol, els Monnars, els boscos de Tarragona, el Catllar... Una mescla de cultura i natura per un entorn força urbanitzat i on s'havien de tenir en compte els passos permesos per les autopistes i carreteres.
Després de 5:46 hores, 48Km i 198 punts vàrem arribar a meta. Un cop passades les 6 hores de cursa es van penjar els resultats i llavors vàrem veure que havíem quedat campions absoluts, campions de categoria i guanyadors de l’sprint final per fer split time! De premi, un pernil!
L'orientació no era complexa, hi ha molts elements de referencia, aixo va facilitar un ritme alt (8,4km/h), agafant importància la resistència física, factor que va comprometre alguns equips degut a les distàncies entre avituallaments i les temperatures del dia.


En aquest rogaine hem guanyat, però també hem comés alguns errors d’orientació i hem vist que hem d’entrenar més. Així que ara ens toca analitzar el recorregut que vam traçar i els errors que varem fer per tal de continuar millorant.  Per entrenar farem servir l’ULTRA TWONAV de COMPEGPS que ens permet analitzar el què hem fet i conèixer noves zones.
El pòdium absolut el van completar en segona posició l’equip FUBYSPORT CATALUNYA i en tercera posició l’equip HOP HOP, dos referents en l’orientació per nosaltres.

Resultats per categories:

Salut i crostes!